Quatre maneres d’utilitzar l’ordinador a l’aula: a partir de les metàfores
La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
En un procés d’aprenentatge entre alumne i mestre podem trobar exemples que podrien ser comparats amb les capacitats d’un ordinador: Primerament el mestre pregunta a l’alumne, aquest respon i finalment el mestre l’avalua. Aquesta forma d’aprenentatge pot ser guiada també per un ordinador.
A més a més, si el mestre té les seves explicacions escrites a la xarxa, en el cas de que un alumne s’hagi perdut a la classe o no ho hagi entès bé, sempre podrà anar a consultar a la web que és el que ha ensenyat el seu mestre.
El problema d’aquesta metàfora és que és complicat que l’ordinador detecti quin és l’error més comés per cada alumne, sense saber així, en que s’ha d’incidir més. La solució la trobem en que l’alumne ha de ser qui ho decideixi.
De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
D’aquest tipus de metàfora no trobem cap exemple que nosaltres, en les sessions de GITIC d’aquest semestre, haguem treballat.
La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert, a finals dels anys 60, va crear el concepte micromon on l'alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Papert, com Piaget, resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi, inventi i construeixi. El mestre, segons aquest model, quedaria relegat a un segon pla.
Aquesta teoria s’ha qüestionat molt ja que no és del tot segur que sigui bo que el nen explori i tingui un aprenentatge autònom. Així, tenint per una banda a un mestre que ho ensenya tot, i per l’altre el nen que descobreix per ell mateix sorgeix el fet de que el nen tingui un descobriment guiat on el paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Un exemple clar d’aquesta metàfora i treballat a classe és l’Scratch. Un joc on l’alumne domina al personatge i crea una situació d’aprenentatge. Mitjançant l’assaig-error el nen aprèn a moure el personatge, crea nous paisatges i noves històries. Així, el nen construeix els seus coneixements. A més a més és un programa que un cop realitzada l’activitat, pot publicar-se a la web permetent a altres alumnes provar aquella construcció. Això fa que podem parlar de Scratch com un programa 2.0.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. En aquest cas són sistemes tancats, és a dir, l'usuari pot manipular l'aplicació però no pot modificar-la, per tant, l'usuari té menys llibertat que en el cas anterior.
Un exemple d'aquesta metàfora pot ser el Crayon Physics ja que l'alumne pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes, els quals segueixen un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Avui en dia ja és molt habitual utilitzar l’ordinador com una eina. Si que és veritat que no és el mateix fer una tasca, com pot ser llegir o pintar, amb l’ordinador que en la realitat. Però també ho és que l’ordinador ens proporciona moltes eines útils i educatives a l’hora. L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. L’ordinador permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç i a més a més fa que les activitats no siguin una rutina.
Altres autors, com ara Jordi Vivancos, pensen que considerar l'ordinador només com una eina o una caixa d'eines ens limita, no ens deixa veure les enormes possibilitats que té l'ordinador en els entorns educatius. Podeu llegir la seva argumentació al bloc De les TIC a les TAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada