ROBAR O AGAFAR? - COPYRIGHT

Quan anem per les botigues de la nostra ciutat tenim ben clar que no podem agafar cap producte sense haver-lo pagat abans, però, tenim clar que aquesta acció és equiparable amb la d'agafar una imatge de la xarxa (de Google per exemple)? Inclús, legalment, encara és pitjor agafar un arxiu penjat a Internet que robar una samarreta en una botiga.

Google és un cercador que ens ofereix tot tipus d'imatges i texts d'altres autors, però, ens han donat permís aquests autors per agafar una imatge o un document? NO. Que Google sigui capaç de trobar arxius amb una mateixa etiqueta no significa que l'autor d'aquests hagi autoritzat al cercador Google per mostrar-ho. És cert que si es troben a la xarxa vol dir que algú els hi ha posat, i per tant, com a usuaris podem accedir a la informació, però mai ens dóna el dret de fer-la nostra.

Des de l'educació podem ajudar a evitar aquest incivisme digital i deixar de tenir l'hàbit i la comoditat d'aprofitar imatges, documents i informació que no ens pertany. Som pocs els que coneixem aquesta informació, així que i cada cop hauríem de ser més. Per aquesta finalitat es va crear CREATIVE COMMONS. Creative Commons et fa saber en quin grau podem fer ús dels arxius de la xarxa. Alhora, et permet crear una llicència per quan crees un bloc, penges una imatge o quelcom a la xarxa per tal d'establir els límits de l'ús de la teva informació. Us facilito una web que explica

En aquesta mateixa web hi ha una explicació del que significa cada llicència i la seva icona (LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS). Si els hi feu un cop d'ull, podreu identificar els seus símbols a les pàgines que visiteu i assabenatar-vos de quina llicència té cadascuna.

Aprofitaré també per deixar uns enllaços per tal que podeu agafar imatges i música de la xarxa de manera legal:

• Per cercar imatges de qualsevol tema podeu utilitzar FLICKR i WIKIMEDIA COMMONS.
• Per cercar i descarregar-se música lliure us proposo el JAMENDO, des de on podràs escoltar qualsevol tipus de música i fins i tot la ràdio. 

Fins aquí la meva entrada de l'incivisme digital, on espero, com a mínim, haver-vos fet reflexionar i que, a partir d'ara, s'actuï amb ètica i si algú agafa quelcom de la xarxa, indiqui com a mínim el nom del seu autor.